Un client em va dir que incloure al men\u00fa una amanida que presenta els tom\u00e0quets de totes dues varietats sense pelar, amb un amaniment d\u2019oli, anxoves, pa i olives del Rossell\u00f3, constitueix una provocaci\u00f3. I \u00e9s veritat: uns fruits amb la carnositat, el punt just de maduresa i el matisat sabor que posseeixen aquests tom\u00e0quets s\u00f3n per mi una declaraci\u00f3 de principis, una reivindicaci\u00f3 del gust de la terra en una \u00e8poca dominada per l\u2019as\u00e8ptica insipidesa. Nom\u00e9s el producte de m\u00e0xima qualitat, local i de temporada permet exercir la creativitat, a partir d\u2019elements aparentment tan senzills com tom\u00e0quets, enciams, cebes o carbassons amb les seves flors, sempre buscant l\u2019harmonia culin\u00e0ria. Uns calamars de potera, amb les seves diferents textures, pescats un per un, amb barca, prop de la costa, poden resultar fins i tot m\u00e9s gratificants i rics en matisos per al comensal que peixos i mariscs de m\u00e9s prestigi per\u00f2 de proced\u00e8ncia m\u00e9s llunyana. Els horts i les barques dels nostres ve\u00efns poden contenir tresors ignorats: tota una declaraci\u00f3 o, si ho preferiu, una provocaci\u00f3.<\/p>\n