Just estem començant el setembre i sortosament l’aire és més refrescant. La calor d’agost ha estat intensa, aclaparadora…
Però la calor no és obstacle perquè des de fa un temps puguem anar amb la família a comprar la fruita i verdura a casa d’en Joan.
Ara fa poc que en Joan va començar amb això de plantar patates, cebes i enciams. Bé, és un dir. Ell ha viscut des de sempre a pagès i té la carrera d’enginyer agrònom.
Però l’ortodòxia ecològica en el sistema de conreu que fa servir li ha agafat des de no fa més de quatre mesos. I hem tingut la sort de conèixer-lo, quasi bé des del primer dia que va començar amb això de regar les plantes amb, entre d’altres tècniques, la maceració de diverses herbes medicinals.
A casa mengem de tot, però la meva alimentació, sense ser-ne un fidel practicant -ho reconec-, és d’una clara tendència vegetariana.
Una setmana “normal” en Joan podria servir-nos entre d’altres: un parell d’enciams, 3 o 4 Kg. de patates, pastanagues, dues panotxes de blat de moro, algunes mongetes, cebes i potser mitja dotzena d’ous.
Quan anem a casa seva a “comprar”, la fem petar. Bé, nosaltres escoltem i ell explica coses. Encara recordo el que va dir-nos el primer dia que el vàrem conèixer: “la terra ha de treballar per mi, no pas jo per la terra”. I reconec que em va sorprendre.
Però avui és una realitat; veritablement ha aconseguit que la menta, la sàlvia i el fonoll foragitin a les formigues i les pastanagues i el llord no deixin que el pugó ataqui a les tomaqueres. Tomàquets he dit? Varietats com el tomàquet “Negre de Crimea” i el “Rosa plè de l’Etern“, quasi oblidades i que està recuperant quasi planta a planta.
La panotxa de blat de moro a la brasa amb una miqueta d’oli i sal gruixuda té un sabor impressionant. Tot el que produeix porta la garantia certificada pel CCPAE. Cap producte químic en el tractament, ho sé jo. I de transgènics, ni parlar-ne!
A casa, l’amanida només la fem amb el tomàquets i enciams d’en Joan… perdó, un altre cop: enciam he dit? Volia dir bistec. Perquè cada enciam és com un bistec… verd, es clar!
En Joan es un artesà. La terra treballa per ell. Restaurants de renom el tenen com al seu proveïdor principal de productes de l’horta. En Joan ha triomfat. Té bona verdura i la ven directament als seus clients. I si se li acaba… s’ha acabat. No fa de revenedor.
Mentre alguns parlen de plans de màrqueting i de canals de comercialització, en Joan ven directament. La traçabilitat del seu producte comença i acaba entre ell i nosaltres. Amb en Joan la fem petar cada setmana. Que dels enciams n’hi diem bistecs “verds”, ja ho he dit, oi? Altres n’hi dirien producte… això sí, de qualitat!
I sabem que no ens deixarà penjats. I nosaltres tampoc a ell. Crec que el que en Joan i nosaltres “practiquem”, va més enllà de la definició de comerç de proximitat.
El tracte és entre persones. Confiança i compromís.
El preu, just; ni més ni menys. Perquè el que fa en Joan no té preu.

Notes:
En Joan practica l’agricutura ecològica i segueix els principis de Rudolf Steiner (1861-1925), creador de la filosofia *biodinàmica. La seva experiència i coneixements s’han combinat, any rere any, amb una extraordinària capacitat d’observació que li serveix per, entre d’altres, treballar en la recuperació d’algunes varietats de verdures que fins fa poc només es podien trobar en poquets horts del voltant del Montseny.
Un comerç de compromís és el que té en compte el treball, l’esforç, la qualitat i el preu. Però també va més enllà: al darrere de cada cèntim d’euro que s’hi destina, permet que famílies senceres i persones, tal vegada com en Joan, preservin uns valors, unes tradicions i formes de fer i col·laborin activament en la recuperació, entre d’altres, de la biodiversitat autòctona de la zona.
Un bon comerciant sap que ha d’oferir un bon producte, diferenciat, d’alt valor qualitatiu i, si pot ser únic. Tot plegat prou difícil. Doncs bé, en Joan ho fa i, a més ofereix confiança; el seu és un producte de qualitat, amb uns valors intangibles incorporats, i a un preu just. D’aquesta forma també té una clientela fidel i compromesa.
A la fotografia hi podem veure a en Joan amb en Santi Santamaria (Restaurant el Racó de Can Fabes,) i a alguns membres del Grup de Consum Responsable Vallgorgànics en una gravació.
Aquest ha estat el primer escrit en què parlem del comerç de compromís.
Setembre de l’any 09.

(*) El terme “biodinàmic” prové del grec bios (vida) i dynamis (energia) i significa que aquest mètode treballa d’acord amb les energies – no pas en el sentit físic de la paraula, sinó el místic- que crearien i mantindrien la vida, cercant una relació que se suposa correcte entre l’home i la terra.